Què és l’automedicació?

automedicacio.jpg_2147148254Unes pastilles per al mal de cap, un xarop per a la tos o uns sobres per a l’acidesa d’estómac… L’automedicació, és a dir, prendre medicaments per iniciativa pròpia sense cap intervenció per part del metge o metgessa (ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la prescripció o supervisió del tractament) és avui dia una pràctica habitual, però… és segura?

Tot i que l’esforç dels darrers anys per millorar l’educació sanitària de les persones afavoreix l‘autocura i un rol més actiu en les decisions que afecten la pròpia salut, cal trobar un equilibri entre l’autonomia dels pacients i el coneixement i l’expertesa dels professionals sanitaris per evitar riscos.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els medicaments, independentment que es dispensin amb recepta o sense, no són innocus i, per tant, poden resultar perjudicials en determinades situacions. Per això és important utilitzar-los de manera responsable, amb assessorament mèdic o farmacèutic.

Aquest article explica els riscos que l’automedicació pot comportar per a la salut i les recomanacions que es poden seguir per evitar-los.  

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.


Què em pot passar si m’automedico?

L’automedicació sense la supervisió d’un professional sanitari pot comportar una sèrie de riscos per a la salut que en molts casos són desconeguts:

  • Aparició d’efectes secundaris, reaccions adverses i, en algun cas, intoxicació.
  • Pèrdua de l’efecte del medicament en utilitzar-lo en casos no indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels qual no són efectius.
  • Dependència o addicció al medicament.
  • Ocultació de problemes de salut greus i, en conseqüència, retard d’un possible diagnòstic i tractament.
  • Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent.

Resistències als antibiòtics. L’ús excessiu d’antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d’aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços. Els antibiòtics no s’han de prendre mai per iniciativa pròpia sense la supervisió d’un metge o metgessa.

Llavors, no puc prendre cap medicament sense consultar el metge o metgessa?

Hi ha símptomes menors, com ara el dolor, la febre, l’acidesa d’estómac o el refredat que no requereixen intervenció mèdica i que es poden alleujar amb medicaments de venda lliure a les farmàcies. Ara bé, el fet que aquests fàrmacs es puguin obtenir sense recepta no significa que siguin inofensius. Per això, en aquests casos convé demanar consell al farmàceutic o farmacèutica.

D’altra banda, cal consultar sempre el metge o metgessa:

  • Abans de prendre cap medicament que necessiti recepta.
  • Abans de prendre cap medicament, independentment de si necessita o no recepta, en cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens.
  • Si, malgrat haver-vos automedicat de manera responsable, els símptomes no milloren o el vostre estat de salut empitjora.

A banda de consultar amb els professionals sanitaris, què més puc fer per no córrer riscos?

Podeu seguir les recomanacions següents:

  • No demaneu a la farmàcia medicaments que requereixen recepta sense que el metge o metgessa us els hagi prescrit, ni reaprofiteu els sobrants d’altres tractaments anteriors.
  • No pressuposeu que el medicament que ha pres una persona del vostre entorn també us anirà bé a vosaltres.
  • Respecteu les pautes d’administraciódel tractament que indiqui el professional sanitari. No us salteu cap dosi ni allargueu o escurceu el temps que cal prendre’l, encara que us trobeu millor.
  • Informeu el vostre metge o metgessa de tots els medicaments que preneu o heu pres (també plantes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc).
  • Llegiu i conserveu el prospecte de tots els medicaments. És important saber què preneu, perquè, i com i quan heu de fer-ho.
  • Conserveu els medicaments en el seu embalatge original. Aquest conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar en nevera, etc. A més, l’embalatge protegeix el medicament i en garanteix l’adequada conservació.
  • Eviteu el consum d’alcohol quan preneu medicaments perquè pot afectar la vostra capacitat de reacció, per exemple, en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.
  • Tingueu en compte que hi ha símptomes que es poden controlar sense necessitat de prendre medicaments. De vegades n’hi ha prou amb introduir petits canvis en l’estil de vida. Per exemple, xuclar caramels i beure aigua pot ajudar a calmar la tos; la inflor d’estómac es pot controlar introduint alguns canvis en la dieta i limitant la quantitat d’aire que s’empassa, i el restrenyiment pot millorar amb l’augment del consum de fibra i un canvi d’hàbits a l’hora d’anar al lavabo.

Bibliografia

  1. Automedicación: riesgos y beneficios. CADIME (Centro Andaluz de Información de Medicamentos) 1996 [Consulta: 2009]; Disponible a: http://www.cadime.es/docs/bta/CADIME_BTA1996_12_5.pdf.
  2. L’automédication (EurekaSanté: L’information médicale grand public de référence). Vidal [Consulta: maig 2009]; Disponible a: http://www.eurekasante.fr/medicaments/automedication.html.
  3. Bradley, C. and A. Blenkinsopp, Over the counter drugs. The future for self medication. BMJ, 1996. 312(7034): p. 835-7.
  4. Puuillard, L’automedication. Rapport adopté lors de la session du Conseil national de l’Ordre des médecins. Février 2001. Dr. Jean Pouillard, 2001.
Aquesta entrada s'ha publicat en Eap Montserrat, Medicaments i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.