Com prendre medicaments quan…

medicaments_ciutadania.jpg_1684715092

Embaràs

embaràs

Embaràs

Les dones embarassades han de vigilar especialment quin tipus de medicament prenen durant el període de gestació. Determinats medicaments poden provocar efectes indesitjables (anomenats teratogènics) responsables de possibles avortaments, malformacions, naixements prematurs o retard en el creixement del nadó.

 

Per això, quan una dona embarassada no es troba bé per alguna malaltia i vol medicar-se, és important que segueixi aquestes recomanacions:

  • Acudiu a un professional sanitari i demaneu consell al metge o farmacèutic.
  • Eviteu l’automedicació, encara que hi ha alguns medicaments considerats segurs durant l’embaràs en el tractament de síndromes menors. Per exemple:
  • En cas de dolor lleu, el medicament d’elecció és el paracetamol, però sempre cal consultar el metge.
  • En cas de nàusees i vòmits, menjar unes galetes o pastes seques abans d’aixecar-se, fraccionar l’alimentació en menjades petites (5–6 al dia). Menjar preferentment aliments sòlids i beure entre menjades. Si les nàusees són importants, beure poca quantitat, estar a la cuina el menys temps possible, evitar els aliments greixosos (fregits sobretot) o amb massa espècies i menjar preferentment una alimentació rica en fibres (pa integral, fruites i llegums), per tal d’evitar el restrenyiment, que augmenta les nàusees.
  • Interpreteu amb molta precaució les informacions que es troben als mitjans de comunicació no professionals (revistes, televisió, ràdio…) o a Internet. Sovint aquests continguts poden confondre si no són interpretats per un professional sanitari.
  • Eviteu, sempre que sigui possible, prendre medicaments durant el primer trimestre d’embaràs, que és quan hi ha més riscs de malformacions. Si heu pres medicaments sense saber que estàveu embarassada, cal que contacteu de seguida amb un professional sanitari per tal de valorar cada cas.
  • Demaneu consell també sobre els preparats a base de plantes medicinals, donat que, tot i ser naturals, poden ser perjudicials per al fetus.
  • Davant la sospita d’una possible malaltia, consulteu el metge per veure si es tracta o no d’una patologia i si cal prendre algun medicament o no. Durant l’embaràs el cos de la dona pateix una sèrie de canvis fisiològics que són normals i que cal no confondre amb malalties que presenten símptomes similars.
  • En el cas de malalties cròniques que requereixen un tractament continuat, és convenient parlar amb el metge o metgessa quan es planifica l’embaràs i així buscar amb antelació l’opció de tractament més segura i adequada.

Alletament matern

Alletament matern

Alletament matern

La majoria de medicaments que pren la mare poden passar a la llet materna i per tant ser ingerits pel nadó. Per això, abans de donar-li el pit al vostre fill, s’han de seguir les següents precaucions respecte l’ús de medicaments:

 

  • Eviteu l’automedicació (fins i tot en casos simples de refredat o tos). D’igual manera que durant l’embaràs, heu d’evitar prendre medicaments per impedir que aquests arribin a través de la llet materna al nadó. Només el metge o metgessa pot valorar el risc potencial en cada cas concret, quina és la dosi i la durada del tractament. En qualsevol cas, eviteu basar-vos en continguts i consells que apareguin a Internet sense preguntar abans a un professional sanitari.
  • Aneu amb compte amb els medicaments tòpics, que poden absorbir-se per la pell de la mare i arribar a la llet materna, o bé arribar al nadó directament a partir de les mans de la mare o de la pell si s’apliquen a la zona del pit. Per aquest motiu és important una bona higiene de les mans i de la pell del pit abans de l’alletament.
  • Hi han medicaments que poden alterar la quantitat de llet secretada, augmentar, disminuir o, fins i tot, suprimir-la. La decisió de prendre’ls sempre s’ha de fer sota la prescripció d’un metge o metgessa.
  • Alguns medicaments segurs durant la lactància són: Paracetamol, Amoxicil·lina, Captopril, Codeïna, Dipirona magnèsica o metamizol i Prednisona.
  • Alguns medicaments considerats incompatibles durant la lactància són: Amiodarona, Citostàtics (quimioteràpia), Fenitoïna, Liti i Radiofàrmacs.
  • Eviteu automedicar-vos amb plantes medicinals, tant d’herbolari com de preparats fitoterapèutics.
  • Prendre medicaments homeopàtics durant la lactància no sol donar cap efecte advers en el nadó. De tota manera sempre cal estar alerta a l’aparició de qualsevol reacció inesperada.
  • L’alletament artificial és una bona alternativa per cobrir les necessitats del nadó quan la mare no pot suspendre la medicació que pren.

Infància

Infància

Infància

Fins els 14 anys d’edat, els efectes dels medicaments en el organisme del infants són diferents degut a que encara no han madurat prou. Per això cal tenir especial cura a l’hora d’administrar-los qualsevol medicament i fer-ho d’una forma segura, eficaç i el menys complicada possible per als pares i els cuidadors.

 

Recomanacions per la medicació infantil

  • Eviteu l’automedicació. L’ús d’un medicament quan no està justificat pot provocar efectes adversos, fer que l’organisme s’acostumi i el medicament perdi el seu efecte… Consulteu sempre al metge o farmacèutic abans de donar-li qualsevol medicament al vostre fill.
  • No preneu medicaments davant dels nens ni dieu mai lo “bo” que és aquest o aquell altre xarop.
  • Eviteu l’incompliment de la medicació. No respectar els horaris prescrits o suspendre un antibiòtic abans de completar la durada del tractament establerta pel metge o metgessa, és una pràctica massa freqüent que cal evitar.
  • Dissenyeu un horari per als medicaments i horaris de menjar que sigui còmode tant per als pares i/o cuidadors com per al petit pacient. Podeu utilitzar petites ajudes com l’ús d’alarmes per recordar els horaris d’administració de les dosis o construir un pla de medicació personalitzat.
  • Informeu-vos bé sobre el medicament que el nen necessita. Perquè serveix, com i quan s’ha de prendre, quina durada té el tractament, possibles efectes adversos… Llegiu amb atenció el prospecte que l’acompanya i, en cas de dubte, consulteu al vostre metge o farmacèutic.
  • Vigileu el correcte emmagatzematge dels medicaments i controleu la seva caducitat. Recordeu la necessitat de disposar d’una farmaciola domèstica en un lloc sec i tancada amb clau per evitar l’accés dels nens. Ha de tenir tot el necessari per realitzar primeres cures, tractar petits símptomes (febre, dolor, inflamació… ) i tots aquells medicaments que necessitem guardats en el seu envàs original. Una farmaciola infantil ha de contenir:
    • Medicaments analgèsics-antipirètics per tractar el dolor i la febre. Són habituals les formulacions infantils a base de paracetamol (Termalgin®, Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del ibuprofè (Dalsy®, Junifen®, Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics).

    • Medicaments que el nen necessiti en el cas d’alguna malaltia crònica.

    • Solució salina fisiològica per a la neteja del nas en cas que el nen estigui refredat.

    • Termòmetre.

    • Antisèptic per a desinfectar i tractar les ferides (povidona iodada, aigua oxigenada, etc.).

    • Material de cures: gases, tiretes i esparadrap.

  • Mesureu correctament la dosi dels medicaments. Eviteu les culleres de la cuina feu servir sempre la cullera graduada o una xeringa, normalment facilitada pel fabricant.
  • Utilitzeu un partidor de comprimits (disponible a la farmàcia) per fraccionar-los si són massa grans. També podeu utilitzar comprimits ja ranurats, més senzills de trencar per la meitat. No es recomana fraccionar el contingut de les càpsules. En el cas dels supositoris, fraccioneu-los sempre longitudinalment.
  • Si el medicament té mal gust, proveu de barrejar-lo amb una petita quantitat de líquid o amb un aliment tou (com puré de pomes o iogurt).
  • Si el nen vomita o escup el medicament, no li doneu una altra dosi sense abans consultar el pediatra, que us indicarà què fer en cada cas.

La farmaciola infantil

Si hi ha nens a casa, cal que la farmaciola domèstica tingui:

  • Medicaments. Del tipus analgèsic-antipirètic, és a dir per a tractar el dolor i la febre. Els més utilitzats són les formulacions infantils del paracetamol (Termalgin®, Apiretal®, Febrectal® i els seus genèrics) o del ibuprofè (Dalsy®, Junifen®, Paidofebril®, Pirexin®, i els seus genèrics). També convé tenir algun preparat per a la neteja del nas, d’utilitat en cas que el nen estigui refredat (per exemple solució salina fisiològica). Si el nen té una malaltia crònica, la farmaciola haurà d’incloure també els medicaments que pren de forma habitual, però seguint les recomanacions d’emmagatzematge segur.
  • Termòmetre.
  • Antisèptic per a desinfectar i ajudar a guarir les ferides (povidona iodada, aigua oxigenada, etc.)
  • Material de cures: gases, tiretes i esparadrap.

Gent gran

Gent gran

Gent gran

En general, a partir de certa edat és més freqüent l’ús de medicaments d’una manera continuada. Moltes malalties agudes i cròniques que afecten a la gent gran els obliga a prendre un bon nombre de medicaments. Això fa que a vegades es puguin oblidar d’alguna dosi, s’equivoquin amb l’hora d’administrar-los o fins i tot es confonguin de medicament. Si aquestes errades són massa habituals poden fer que la seva malaltia progressi o no es produeixi la millora esperada. Per altra banda, augmenta el risc de que es produeixin interaccions o reaccions adverses medicamentoses. Per tant, cal ser molt acurats en el seguiment dels malalts més grans per prevenir aquestes situacions indesitjables.

 

Bons consells

Eviteu tenir medicaments que ja no preneu. Així es reduiran les possibilitats de prendre allò que no toca. En el cas de tractaments crònics (persones que recullen les receptes al Centre d’Atenció Primària cada 2 o 3 mesos) no convé retirar tots els envasos de medicaments de cop a la farmàcia, sinó a mesura que es vagin necessitant. És possible que us modifiquin el tractament i que llavors hagueu de llençar els medicaments sobrants.

Cal seguir exclusivament el tractament indicat pel vostre metge o metgessa. En cas de símptomes menors (refredat, tos…) demaneu consell a un professional de la salut abans de prendre algun altre medicament (paracetamol, àcid acetilsalicílic -Aspirina®-…). Si heu suspès un tractament o no l’heu seguit de la manera que se us van indicar cal que informeu al metge o metgessa, sense amagar mai aquest tipus d’informació.

Si seguiu un tractament amb productes naturals, també convé informar-ne al seu metge o farmacèutic.

Cal disposar d’un llistat senzill i endreçat de tots els medicaments que preneu. Ha de mostrar clarament el nom de cada medicament, perquè, quan i a quina hora els prenem, l’inici i la durada de cada tractament. Un Pla de Medicació personalitzatpot facilitar-vos molt la consulta diària d’aquesta informació. En cas de dubte, és important consultar al metge o metgessa, personal d’infermeria o farmacèutic, i preguntar fins a aclarir-ho tot.

Sempre que inicieu o finalitzeu un tractament cal estar especialment alertaper l’aparició de possibles efectes adversos o interaccions entre medicaments. Si es presenta una situació adversa: nàusees, vòmits, somnolència, dificultat per dormir, inestabilitat, caigudes, incontinència, restrenyiment, diarrea, erupcions cutànies, etc, que considereu pot estar relacionada amb el tractament farmacològic demaneu si podeu suspendre de forma sobtada el tractament.

Eviteu manipular els medicaments. Si li cal fraccionar o polvoritzar comprimits, obrir càpsules, etc. consulteu si existeixen formes farmacèutiques alternatives que us facilitin l’administració com són xarops, solucions orals, suspensions, gotes, etc.

Utilitzeu un Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD). Es tractad’un envàs plàstic especialment dissenyat per evitar confusions i facilitar el compliment del que s’ha prescrit a les persones grans. Una vegada adquirits els medicament, l’usuari els lliura al farmacèutic o farmacèutica perquè els col·loqui ordenadament en un envàs especial tipus blíster, segons la prescripció del metge o metgessa. D’aquesta manera tots els medicaments queden situats en els diferents compartiments de l’envàs i la persona només n’ha d’extreure els que s’ha de prendre en un moment determinat. Les persones es beneficien del l’SPD a través de les més de 150 oficines de farmàcia de Barcelona i la seva província que s’han acollit a aquest projecte.


Què cal fer amb la medicació crònica en cas de cirurgia programada?

Cirurgia programada

Cirurgia programada

L’efecte d’alguns medicaments pot agreujar els riscos que suposa una cirurgia. Per això, és molt important establir una bona comunicació amb el vostre metge o metgessa, cirurgià i anestesista per tal d’informar-los sobre aquells medicaments que esteu prenent. D’altra banda, durant un temps abans i després de la cirurgia no es pot prendre aigua ni aliments per via oral. Això pot motivar una interrupció temporal del vostre tractament habitual. No obstant això, si aquesta interrupció és molt perllongada, l’absència de tractament habitual pot ser també perjudicial per a la vostra salut, ja que en no rebre tractament poden reaparèixer alguns símptomes de la malaltia. En altres casos, l’organisme està habituat a la presència de la medicació i la seva supressió pot donar lloc al que se’n diu síndrome de retirada.

Si us han de fer una intervenció quirúrgica, convé que els professionals de la salut que us tractin tinguin tota la informació disponible sobre la vostra medicació: què preneu, perquè, amb quines dosis, etc. Per això, la recepta electrònica i el  pla de medicació que us lliura el metge o metgessa quan us fa una prescripció són eines de gran utilitat. El metge o metgessa ha de decidir si podeu seguir prenent els medicaments prescrits fins al mateix dia de la intervenció o bé si els heu de suspendre uns dies abans. També heu d’informar els professionals de la salut sobre els medicaments que preneu que no estan inclosos al pla de medicació, així com plantes medicinals i productes dietètics. En general, la major part dels medicaments es poden seguir prenent fins ben bé dues hores abans de la cirurgia. Encara que us trobeu en dejú per ordre del metge o metgessa, aquest dejú es refereix als aliments. No hi ha cap risc per a la intervenció si preneu una mica d’aigua per empassar la medicació, sempre que es faci amb dues hores o més d’antelació.


Tinc insuficiència renal: Com afecta a la presa de medicaments?

Què és la insuficiència renal?

Insuficiència renal

Insuficiència renal

El ronyó, entre altres funcions, és l’òrgan responsable de l’eliminació a través de l’orina de substàncies residuals de l’organisme ja siguin pròpies o exògenes com ara els medicaments. Parlem d’insuficiència renal en aquelles situacions en les que la funció del ronyó està alterada i per tant no pot eliminar adequadament els productes de rebuig. La insuficiència renal pot estar causada per diferents malalties com ara la diabetis o el lupus eritematós sistèmic. Aquesta pot ser aguda, que acostuma a ser reversible, o crònica en la que el deteriorament és progressiu en el temps. És freqüent que la  funció del ronyó es vagi deteriorant de forma natural amb l’edat i per aquest motiu els pacients d’edat avançada generalment s’assumeix que existeix un mínim grau d’insuficiència renal.

Com pot afectar la insuficiència renal al meu tractament?

La majoria de medicaments s’eliminen per via renal i per tant canvis en la capacitat funcional del ronyó podrien alterar l’efecte esperable i afectar per tant a la seva eficàcia i seguretat de dos maneres diferents:

  1. Alguns medicaments si no s’eliminen correctament es poden acumular a l’organisme i comportar toxicitat
  2. Altres medicaments poden perdre la seva efectivitat quan la funció renal està alterada.

Amb quins medicament he de tenir precaució ?

Pel que fa a la seva medicació habitual el metge ajustarà, si és necessari, la dosi dels medicaments en funció del grau d’insuficiència renal i evitarà la prescripció de medicaments que puguin empitjorar la malaltia renal.

En relació als medicaments per malalties i trastorn lleus que es poden adquirir en les farmàcies sense recepta cal tenir especial precaució amb:

  • Antiàcids a base de magnesi
    • Almagat
    • Magnesi
  • Suplements de potassi
  • Antiinflamatoris no esteroïdals
    • Àcid acetil salicílic (aspirina)
    • Aceclofenac
    • Diclofenac
    • Ibuprofè
    • Naproxè
  • Analgèsics (per alleujar el dolor) o la febre
  • Paracetamol

Quines són les recomanacions generals sobre la presa de medicaments en pacients amb insuficiència renal?

  1. Mantingui una llista actualitzada de tots els medicaments que pren on s’incloguin també les plantes medicinals, les vitamines i els suplements. Porti-la sempre a totes les visites mèdiques.
  2. Prengui el menor nombre de medicaments possible. Això inclou tant les plantes medicinals i els suplements nutricionals com els medicaments (els que requereixen receptes com els que són de venda lliure a la farmàcia).
  3. Eviti prendre antiàcids, antiinflamatoris i analgèsics. En el cas que necessiti prendre algun d’aquests medicaments, és important seguir les recomanacions d’ús i consultar amb el seu metge o farmacèutic de referència.
  4. Si s’utilitzen medicaments de venta lliure a la farmàcia, llegiu el prospecte, segueixi les recomanacions d’ús i no excedeixi la dosi màxima recomanada. Eviti prendre’ls durant períodes llargs de temps sense consultar al metge.
  5. Asseguri’s que els metges que l’atenguin, tant el de família com els especialistes en determinades malalties, estiguin al cas de que té insuficiència renal.
  6. Per a tenir més informació sobre els medicaments que pren pot consultar el Cercador de Medicaments del CedimCat.
Referències bibliogràfiques
1. Bell, J.S. et al. Prescribing for olderpeoplewithchronic renal impairment. Australianfamilyphysician. Vol. 42, núm. 1-2, p. 24-8. ISSN 0300-8495.
2. Sola Morena MD, Pagán Nuñez FT, García Martinez EM. Fármacos en insuficiencia renal y hepática. BoletínFarmacoterapéutico de Castilla-La Mancha. 2011, Vol. XII, núm. 1.
3. Anònim. Dosificación de medicamentos en la enfermedad renal crónica. INFAC2. 2014, Vol. 22, núm. 1/2.
4. Recomanacions sobre l’ús i la dosificació de fàrmacs en la insuficiència renal crònica. Butlletí de la Comissió Farmacoterapèutica. 2014. [en línia]. [Consulta: 13 gener 2015]. Disponible a:
http://www.ics.gencat.cat/butlleti_medicaments/public/view-not.php?ID=22&idnot=1

Tinc insuficiència hepàtica: Com afecta a la presa de medicaments?

Insuficiència hepàtica

Insuficiència hepàtica

El fetge és el principal òrgan metabolitzador (transformador) de l’organisme i dins les seves múltiples funcions cal destacar la síntesis d’algunes substàncies com proteïnes, l’eliminació de la sang de substàncies que poden resultar nocives per l’organisme convertint-les en innòcues, el magatzem de vitamines i la secreció de bilis.

Què és la insuficiència hepàtica?

Quan el fetge perd la capacitat de portar a terme les seves funcions es parla d’insuficiència hepàtica. La insuficiència hepàtica pot ser aguda, de desenvolupament ràpid en pacients sense malaltia hepàtica prèvia, o crònica que a mig termini provoca una cicatrització progressiva del teixit del fetge. Entre les diferents causes que poden comportar una insuficiència hepàtica s’inclou el consum excessiu d’alcohol, l’exposició a algunes toxines, les infeccions pel virus de l’hepatitis i algunes malalties metabòliques o autoimmunes, entre d’altres.

Com pot afectar la insuficiència hepàtica als medicaments que pren?

La majoria dels medicaments, un cop ingerits, són processats i metabolitzats al fetge i és en aquest punt on potencialment poden causar dany hepàtic. Durant el desenvolupament dels medicaments es realitzen estudis de seguretat i un dels aspectes que s’avalua és l’efecte que els medicaments poden tenir sobre el fetge. Tot i que els medicaments comercialitzats es consideren segurs, cal tenir en compte que cap medicament està exempt del risc. En alguns casos, un individu pot ser més susceptible que altres a que un medicament en concret li afecti al fetge, no obstat això, aquestes situacions són poc freqüents i, malauradament, impredictibles.

Quines precaucions he de tenir amb els medicaments si tinc insuficiència hepàtica?

En els pacients amb insuficiència hepàtica el risc de desenvolupar dany hepàtic quan prenen certs medicaments és més elevat . Per aquest motiu, el metge realitzarà modificacions de la dosi o de la posologia (freqüència amb la que pren els medicaments) de la seva medicació habitual per tal de minimitzar aquest risc. Addicionalment, evitarà la prescripció de medicaments que no recomanats en pacients amb malaltia hepàtica.

Pel que fa als medicaments de venda lliure a la farmàcia el paracetamol és un dels medicaments més coneguts per la seva capacitat d’afectar al fetge. En aquest sentit, es recomana seguir estrictament sempre la posologia recomanada i utilitzar sempre la mínima quantitat possible per alleugerir el dolor. En pacients adults sans la dosi màxima al dia no hauria de superar els 4 grams (dividits en varies preses). No obstant això, el seu ús està contraindicat en insuficiència hepàtica o malaltia hepàtica activa greu i en casos d’insuficiència hepàtica lleu o moderada es podria administrar amb precaució, essent la dosi màxima recomanada de 2 grams al dia (dividits en varies preses). Tot i que generalment les plantes medicinals són generalment percebudes com a segures perquè són “naturals” també poden afectar al fetge i en més d’una ocasió aquests productes han causat toxicitat al fetge.

Recomanacions sobre l’ús de medicaments en insuficiència hepàtica:

  1. Mantingui una llista actualitzada de tots els medicaments que pren on s’incloguin també les plantes medicinals, les vitamines i els suplements. Porti-la sempre a totes les visites mèdiques.
  2. Prengui el menor nombre de medicaments possible. Això inclou tant les plantes medicinals i els suplements nutricionals com els medicaments (els que requereixen receptes com els que són de venda lliure a la farmàcia).
  3. Si s’utilitzen medicaments de venta lliure a la farmàcia, llegiu el prospecte, segueixi les recomanacions d’ús i no excedeixi la dosi màxima recomanada. Eviti prendre’ls durant períodes llargs de temps sense consultar al metge.
  4. Si els seu consum d’alcohol diari és elevat, eviti prendre paracetamol pel dolor.
  5. Asseguri’s que el seu metge defamília i els altres metges especialistes que l’atenguin estiguin  al cas de que té insuficiència hepàtica.
  6. En casos d’insuficiència hepàtica greu o cirrosis avançada es recomana consultar a l’hepatòleg abans de prendre qualsevol medicament.
Referències bibliogràfiques
1. MedicationsandtheLiver. American College of Gastroenterology. Patienteducation&ResourceCenter. Patients. [en línia]. [Consulta: 14 gener 2015]. Disponible a: http://patients.gi.org/topics/medications-and-the-liver/.
2. Sola Morena MD, Pagán Nuñez FT, G.M.E. Fármacos en insuficiencia renal y hepática. BoletínFarmacoterapéutico de Castilla-La Mancha. 2011, Vol. XII, núm. 1.
3. DRUGDEX System (Micromedex 2.0). GreenwoodVillage, CO: Truven Health Analytics; [en línia]. [Consulta: 14 gener 2015]. Disponible a: http://www.micromedexsolutions.com
4. Chang, C.Y. i Schiano, T.D. Review article: drughepatotoxicity. Alimentarypharmacology&therapeutics. 2007, Vol. 25, núm. 10, p. 1135-51. ISSN 0269-2813. DOI 10.1111/j.1365-2036.2007.03307.x.

Persones amb dietes baixes en sal

Dietes baixes en sal

Dietes baixes en sal

Alguns medicaments poden contenir quantitats importants de sodi en la seva composició. Aquest fet pot passar inadvertit pel metge de manera que podria donar-se el cas de que persones que segueixen dietes sense sal molt estrictes, estiguessin prenent de manera inadvertida quantitats importants de sodi que reduirien l’efectivitat d’aquesta mesura dietètica.

La presa de sodi a través de l’alimentació (la sal afegida al condimentar-los o bé el sodi que contenen els propis aliments o begudes) pot elevar les xifres de pressió arterial i constituir una situació de risc per les persones hipertenses. El sodi es troba a moltes sals, entre elles a la sal de taula (clorur de sodi). Per aquest motiu algunes persones hipertenses tenen restringida la sal en el menjar i han de seguir el que s’anomena una dieta hiposòdica o baixa en sal. També en els malalts amb insuficiència cardíaca o renal l’excés de sodi provoca retenció de líquid, la qual cosa obliga al cor i als ronyons a treballar per sobre de les seves possibilitats. El risc més evident d’aquest excés de sodi és desenvolupar hipertensió arterial ja que la retenció de líquids, fa augmentar el volum de sang i en conseqüència, la pressió.
La Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els adults sans no superin els 5 grams de sal (clorur de sodi) al dia o, el que és el mateix, 2 grams de sodi diaris. En els cas de persones hipertenses, amb insuficiència renal o insuficiència cardíaca els límits són molt més estrictes.
La major part dels medicaments porten sodi, però en quantitats molt baixes. No obstant alguns medicaments porten sodi en quantitats importants com a excipients en la seva formulació, especialment les formes farmacèutiques efervescents que poden arribar a tenir fins a 500 mm (0,5 g) de sodi per dosi. Això fa que si es prenen cada 6 o 8 hores es poden arribar a superar els límits diaris recomanats fins i tot en una persona sana. En el cas de medicacions cròniques, convé vigilar especialment aquesta aportació de sodi medicamentós inadvertit i evitar l’ús de formulacions farmacèutiques efervescents: tant comprimits con granulats efervescents.

Per tant, si seguiu una dieta hiposòdica o baixa en sal, cal que restringiu l’ús d’aquells medicaments amb un alt contingut en sodi. En qualsevol cas, aquesta informació apareix en el prospecte de determinats medicaments amb un advertiment per aquelles persones amb dietes amb restriccions de sal.

Llista de medicaments amb un alt contingut en sodi

MEDICAMENT Contingut en sodi (mg) per unitat de dosificació
ANALGÈSICS
Acecat 1 g sobres efervescents 554
Actron Compuesto comprimits efervescents 440
Aspirina 500 mg comprimits efervescents 543
Apirina C comprimits efervescents 471
Apsirina Complex granulat efervescent 468
Cod-Efferalgan 500/30 mg comprimits efervescents 380
Dolmen comprimits efervescents 384
Efferalgan 1 g comprimits efervescents 552
Efferalgan 500 mg comprimits efervescents 412
Gelocatil sobres granulats 57
Paracetamol Qualigen 1 g comprimits efervescents 157
Paracetamol Alter EFG 1 g sobres efervescents 386
Paracetamol CINFA 1 g sobres efervescents 82
Paracetamol GAYOSO 1 g sobres efervescents 545
Paracetamol Kern Pharma EFG 1 g comprimits efervescents 657
Paracetamol Ratio EFG 1 g comprimits efervescents 657
Paracetamol Stadagen EFG 1 g comprimits efervescents 330
Paracetamol Teva EFG 1 g comprimits efervescents 657
Parafludeten 650 mg comprimits efervescents 251
Resolvebohm 1 g sobres efervescents 264
Sedergine C comprimits efervescents 480
Termalgin 1 g sobres efervescents 545
Xumadol sobres efervescents 235
ANTIINFLAMATORIS
Espidifen 400 mg sobres granulats 55
Espidifen 600 mg sobres granulat 82
Espidifen EFG sobres granulat 82
Iburken 600 mg sobres suspensió oral 87
Ibuprofeno CINFA 400 mg sobres granulat 57
Ibuprofeno CINFA 600 mg sobres granulat 85
Ibuprofeno Kern Pharma 200 mg sobres efervescents 54
Ibuprofeno Kern Pharma 600 mg sobres efervescents 162
Ibuprofeno Pensa 600 mg sobres efervescents 161
Neobrufen 600 mg sobres efervescents 197
Dalsy 200 mg sobres efervescents 50
ALTRES PRODUCTES PER AL REFREDAT
Frenadol comprimits efervescents 438
Couldina C comprimits efervescents 395
Couldina instant sobres efervescents 337
Couldina instant con paracetamol sobres efervescentS 450
Couldina con paracetamol comprimits efervescentS 460
ANTIÀCIDS
Alka-Seltzer comprimits efervescents 570
Alquen 150 mg comprimits efervescents 328
Gaviscon sobres suspensió oral 267
Gaviscon Forte sobres suspensió oral 213
EXPECTORANTS/MUCOLÍTICS 
Acetilcisteïna CINFA 600 mg comprimits efervescents 194
Acetilcisteïna DAVUR 600 mg comprimits efervescents 200
Acetilcisteïna Kern Pharma 600 mg comprimits efervescents 139
Acetilcisteïna Pensa 200 mg comprimits efervescents 99
Acetilcisteïna Pensa 600 mg comprimits efervescents 139
Acetilcisteïna Teva EFG 600 mg comprimits efervescents 200
Auromucol 750 mg sobres solució oral 117
Cisbedal 750 mg sobres solució oral 117
Frimuce 750 mg sobres solució oral 117
Flumil Forte 600 mg comprimits efervescents 137
Ratiomucol 600 mg comprimits efervescents 150
LAXANTS
Laxante Olan 25 mg/5g pólvores orals efervescents 262
Plantaben sobres 178
Plantago Ovata Madaus sobres 178
Magnesi Pellegrino sobres efervescents 246
SUPLEMENTS DE CALCI
Calcio/Vitamina D3 ROVI 1000 mg/880 UI comprimits efervescents 96
Calcium-Sandoz D 1000/880 comprimits efervescents 96
Calcium-Sandoz D 1200/800 comprimits efervescents 164
Calcium-Sandoz D 600/400 comprimits efervescents 82
Calodis 2500/880 comprimits efervescents 96
Ibercal 1852 mg comprimits efervescents 439
VITAMINES, SUPLEMENTS I COMPLEMENTS ALIMENTICIS
Pharmaton Complex comprimits efervescents 235
Redoxon 1000 mg comprimits efervescents 290
Boi-K Aspartico (25 mEq K) comprimits efervescents 51
Fonts consultades:
– Fitxes tècniques. Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. [en línia]. [Consulta: 3 de juliol de 2015]. Disponible a: http://www.aemps.gob.es
– Bot PLUS 2.0. [en línia]. [Consulta: 3 de juliol de 2015]. Disponible a: http://www.portalfarma.com/

Notes:
– Aquesta taula no és un llistat exhaustiu i pot quedar desactualitzat en qualsevol moment.
– Els medicaments que no surten a la llista no significa que no tinguin sodi en la seva composició.
– En cas de dubte cal consultar el prospecte o la fitxa tècnica del medicament.


Tinc intolerància a la lactosa. Puc prendre medicaments que en contenen?

Intolerància a la lactosa

Intolerància a la lactosa

La quantitat de lactosa present en alguns medicaments és baixa, inferior a la dels aliments, especialment els derivats làctics. Per això, acostuma a ser tolerada per la majoria de les persones que pateixen intolerància a aquesta substància i, per tant, no els produeix normalment molèsties gastrointestinals. En cas que tingueu intolerància greu a la lactosa cal que consulteu el vostre professional sanitari de referència. 

En qualsevol cas, si teniu intolerància diagnosticada, cal que consulteu la quantitat de lactosa que contenen els medicaments per consumir-los amb seguretat. Habitualment la podeu trobar al prospecte del medicament. Feu-ho tant en el cas dels medicaments que us han prescrit amb recepta mèdica com amb els que són de venda lliure a la farmàcia. Si teniu qualsevol dubte, consulteu amb el vostre professional sanitari de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.

Aquest article explica per què hi ha medicaments que contenen lactosa, en quins casos el seu ús està contraindicat per a les persones amb intolerància a aquesta substància i quines alternatives farmacològiques hi ha. Les recomanacions de l’article no van dirigides a pacients amb intolerància greu a la lactosa ni tampoc a pacients amb al·lèrgia a la proteïna de la llet.

Què és la intolerància a la lactosa?

La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l’organisme de digerir la lactosa que es troba a la llet i als seus derivats. Les persones afectades no disposen de suficient lactasa, l’enzim que en permet l’absorció a través de la mucosa intestinal, per digerir la quantitat de lactosa consumida.

La deficiència de l’enzim lactasa varia en funció del tipus d’intolerància i la raça, i incrementa amb l’edat. S’ha observat que la majoria dels pacients amb deficiència primària de lactasa (crònica i progressiva) poden ingerir 200-240 mL de llet, l’equivalent a 10-12 g de lactosa al dia, sense desenvolupar símptomes gastrointestinals. En canvi, s’han notificat alguns casos de pacients que han presentat símptomes gastrointestinals en consumir quantitats baixes de lactosa (100-200 mg).3,4

Per què hi ha medicaments que contenen lactosa?

La lactosa s’utilitza habitualment com a excipient (component) en la fabricació de medicaments, ja siguin comprimits, càpsules o pólvores per a la inhalació. Es considera una substància inert, no tòxica, químicament estable i que no té tendència a reaccionar amb altres substàncies. La presència de lactosa sempre ha d’estar indicada en el prospecte i l’envàs del medicament perquè és un excipient de declaració obligatòria.1,2

S’estima que la quantitat de lactosa en la majoria de medicaments orals és inferior a 2 g/dia.1,3

En quins casos està contraindicat l’ús de medicaments amb lactosa en persones amb intolerància a aquesta substància?

És poc probable que la quantitat habitual de lactosa dels medicaments provoqui molèsties gastrointestinals, excepte en el cas de les persones amb intolerància greu. Com a referència, un got de llet conté aproximadament entre 9 i 14 g de lactosa i la quantitat diària de lactosa dels medicaments és habitualment inferior als 2 g.

Hi ha medicaments sense lactosa com a alternativa?

En molts casos es disposa d’altres marques, altres formulacions, com ara les solucions líquides, que no contenen lactosa. També es poden utilitzar altres vies d’administració de medicaments que no siguin l’oral, com per exemple la via dèrmica. Cal tenir en compte, però, que hi ha situacions clíniques concretes en les quals no es disposa d’alternativa, com ara els contraceptius hormonals orals comercialitzats actualment al nostre entorn.

Bibliografia
1. Pharmaceutical Excipients. 2007: Raymond C Rowe, Paul J Sheskey and Marian E Quinn. Pharmaceutical Press and American Pharmacists Association.
2. Eadala P, et al. Quantifying the ‘hidden’ lactose in drugs used for the treatment of gastrointestinal conditions. Aliment Pharmacol Ther, 2009. 29(6): p. 677-87.
3. What factors need to be considered when prescribing for lactose intolerant adults? Wessex Drug and Medicines Information Centre. UK Medicines Information. [Accés: 22 de juliol de 2015. Disponible a: http://www.nelm.nhs.uk/en/NeLM-Area/Evidence/Medicines-Q–A/What-factors-need-to-be-considered-when-prescribing-for-lactose-intolerant-adults/]
4. Montalto M, et al. Low-dose lactose in drugs neither increases breath hydrogen excretion nor causes gastrointestinal symptoms. Alimentary pharmacology & therapeutics. 2008. Vol. 28, núm. 8, p. 1003-12. ISSN 1365-2036. DOI 10.1111/j.1365-2036.2008.03815.x.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 CatSalut Respon.
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.

Imatge i font: Canal Salut / Medicaments i farmàcia
Aquesta entrada s'ha publicat en Canal Salut, Eap Montserrat, Medicaments i farmàcia i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s