De la Carta de drets i deures al projecte Cívics

Diapositiva1Qualsevol acte assistencial va acompanyat de tota una sèrie de paràmetres que han de complir-se més enllà de la pràctica sanitària. En aquest context, els drets i els deures de la ciutadania i dels professionals es converteixen en el marc per donar resposta a les expectatives creades de les dues bandes. La primera Carta a Catalunya data de 2001, però hi ha referents històrics, com ara la Declaració universal de drets humans de 1948, que expliquen la seva naturalesa. El projecte Cívics que ara engeguem posa en valor aquests drets i deures i els situa en el centre de l’organització, potencia les decisions compartides entre tots els actors del sistema sanitari i cerca l’excel·lència en els resultats de satisfacció per l’atenció rebuda.


L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA CARTA DE DRETS I DEURES

La primera Carta de drets i deures dels ciutadans a Catalunya en relació amb la salut i l’atenció sanitària va ser aprovada per la Generalitat l’any 2001. D’on prové aquesta Carta? De quina manera ha evolucionat en els darrers anys? Com va sorgir a Catalunya la necessitat d’elaborar-la?

Els drets i els deures de la ciutadania en relació amb la cura de la seva salut tenen el seu origen en la Declaració universal de drets humans de l’any 1948 en què, en una trentena d’articles, es recullen drets de caràcter fonamental o personal, socials, econòmics, civils, polítics i culturals. També, en l’àmbit estatal, l’article 43 de la Constitució Espanyola de 1978 regula el dret a la protecció de la salut.

A Catalunya, els primers passos cap al reconeixement dels drets i els deures de la ciutadania en l’àmbit sanitari es van fer l’any 1993, quan la regulació de l’acreditació dels centres de serveis assistencials de Catalunya va establir l’obligació d’oferir els sistemes necessaris perquè pacients i familiars fossin informats dels seus drets i responsabilitats, i poguessin reclamarne el compliment. A més, marcava l’obligació de lliurar a cada pacient, en el moment de l’ingrés, un escrit on estiguessin recollits aquests drets i responsabilitats.

Arran de la publicació d’aquesta regulació, un grup d’experts va redactar el document Drets del malalt usuari de l’hospital. Posteriorment, una nova ordre del Departament de Sanitat establia com a requisit dels centres hospitalaris el compliment d’aquest document per a la prestació de serveis.

Un cop assentades les bases, els experts encarregats de la redacció de la Carta van revisar els models de cartes existents en els països que havien signat les mateixes convencions i que presentaven un model de societat proper. I també van prendre com a referents la Declaració universal dels drets humans, la Declaració per a la promoció dels drets dels pacients a Europa, el Conveni sobre biomedicina i drets humans del Consell d’Europa o la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea. A més, van tenir en compte tot un conjunt de recomanacions del Síndic de Greuges, com ara el correcte accés a l’atenció sanitària, el temps d’espera, la garantia de la intimitat i la utilització de tècniques de reproducció assistida per prevenir malalties hereditàries lligades al sexe, entre d’altres.


CÍVICS: LA PARTICIPACIÓ COM A MOTOR DE L’ORGANITZACIÓ

Transversalitat, drets i deures, participació de tots els agents implicats, decisions compartides, autonomia, accessibilitat, avaluació… El projecte Cívics neix amb la voluntat d’impregnar tota l’organització d’una manera de treballar responsable i amb una visió global del sistema, tenint en compte les aportacions fetes, sense perdre de vista que l’objectiu final és tenir cura de la salut de les persones. Cívics situa de forma real i efectiva el ciutadà al centre del sistema sanitari, promovent i facilitant que els professionals s’involucrin en aquest objectiu, oferint una atenció de qualitat i una accessibilitat als serveis òptima. Per fer-ho, cal la participació de tots els agents implicats. De fet, Cívics ja és el fruit d’un intens treball encetat fa mesos amb més d’un centenar de persones de l’organització, d’altres institucions sanitàries públiques i de la societat civil.

Cívics es nodreix de la Carta de drets i deures de la ciutadania sobre salut i atenció sanitària i vol ser un referent a tots els nivells de l’organització. D’una banda, els pacients han de ser coneixedors dels seus drets i, a la vegada, complir els seus deures. I, d’altra banda, els professionals han de respectar i promoure de forma activa l’autonomia dels pacients i fomentar l’aplicació de la Carta.

Diapositiva2

Les cinc línies d’actuació estratègiques que abasta el projecte són les següents:

  • Desenvolupament d’instruments relacionats amb els drets i deures del pacient per promoure el seu acompliment.
  • Informació i comunicació a pacients i professionals per potenciar el procés de presa de decisions compartides i per establir un model equitatiu i de qualitat.
  • Formació de professionals i pacients per dotarlos de les habilitats i competències necessàries per establir canals participatius i de presa de decisions.
  • Potenciació d’un model participatiu de pacients, ciutadania i professionals per fomentar la millora en els resultats (qualitat percebuda i qualitat objectiva).
  • Avaluació continuada de l’obtenció de resultats demostrables de les accions que s’executin.

LA PEÇA ESSENCIAL DEL CÍVICS: ELS PROFESSIONALS D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA

Les persones que treballen a les unitats d’atenció a la ciutadania (UAC) són el primer contacte que tenen els ciutadans quan entren a qualsevol centre de l’ICS. Per aquesta raó, representen la voluntat institucional de servei a les persones. Les UAC possibiliten el marc de relació d’aquests ciutadans amb el sistema sanitari, tot facilitant l’accessibilitat a qualsevol procés assistencial i vinculant la seva opinió a la possibilitat de millora de l’organització. Per tant, també es converteixen en una peça fonamental en la creació i el desplegament del projecte Cívics.

Les UAC disposen de tres canals de comunicació per atendre la ciutadania i els professionals: de forma presencial, per via telefònica i telemàtica. Per qualsevol d’aquests canals reben tant les demandes d’informació com els suggeriments, les reclamacions i els agraïments.

La seva posició estratègica és un valor en alça. Per això, l’actual Direcció de l’ICS ha expressat la necessitat que les unitats d’atenció a la ciutadania participin activament en els òrgans de direcció dels centres.

Una de les pràctiques més arrelades per transformar l’atenció a la ciutadania dins l’organització són els grups de treball, on les UAC tracten temes d’interès comú. S’hi treballen aspectes com ara la manera de transformar els processos més habituals per adequar-los a les necessitats que detecten a la rutina diària. Durant el 2015, els continguts que s’hi han abordat són el voluntariat i l’associacionisme, l’opinió de la ciutadania, les noves tecnologies i les bones pràctiques. Aquests grups s’estructuren al voltant de la figura d’un coordinador, i en la seva composició hi ha representants d’hospitals i d’atenció primària. En les reunions periòdiques es debaten i es proposen solucions sobre aspectes que afecten el dia a dia de les unitats i d’altres més estratègics.


Quines deu coses heu de saber del projecte CÍVICS?

Antoni Juan, director assistencial de l’ICS, ens en dóna les claus

consells

consells 2


Imatge i font: Revista corporativa Cívics

Aquesta entrada ha esta publicada en Carta drets i deures, Departament de Salut, Eap Montserrat, Institut Català de la Salut, Revista Cívics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s